- fugitor
- fŭgĭtŏr, ōris, m.
Plaut. fugitif, fuyard.
* * *fŭgĭtŏr, ōris, m. Plaut. fugitif, fuyard.* * *Fugitor, pen. corr. fugitoris. Plaut. Fuyeur, Fuyard, Coureur.
Dictionarium latinogallicum. 1552.
Dictionarium latinogallicum. 1552.
huidor — huidor, a (del lat. «fugĭtor, ōris») adj. Aplicable al que huye. * * * huidor, ra. (Del lat. fugĭtor, ōris). adj. p. us. Que huye. U. t. c. s. * * * ► adjetivo sustantivo Que huye … Enciclopedia Universal
fuyeur — Fuyeur, Fugitor … Thresor de la langue françoyse
huidor — huidor, ra (Del lat. fugĭtor, ōris). adj. p. us. Que huye. U. t. c. s.) … Diccionario de la lengua española